La Gestió Integrada de Plagues (GIP) és un sistema de control que combina diferents tècniques agronòmiques, biològiques i fitosanitàries per mantenir les plagues sota control amb el mínim impacte ambiental i econòmic.
En el cas de l’olivera, parlem especialment de plagues com la Mosca de l’oliva (Bactrocera oleae), el Prays (Prays oleae), el Repilo (Fusicladium oleagineum) o la Caparreta (Saissetia oleae).
La GIP no consisteix en tractar “per si de cas”, sinó en actuar quan realment cal.
Des del 2014, la Gestió Integrada de Plagues és obligatòria a tota la Unió Europea segons la Directiva 2009/128/CE, transposada a l’Estat espanyol mitjançant el Reial decret 1311/2012.
Això significa que:
· No es poden fer tractaments sistemàtics sense justificació tècnica.
· Cal prioritzar mètodes preventius i biològics front als químics.
· És obligatori registrar les actuacions que és realitzen al cultiu a l'anomenat CUADERN DE CAMP
Formar part d’una ADV facilita complir la normativa amb seguretat i tranquil·litat.
Aplicar GIP implica:
· Monitoratge constant de les finques per tal d'anticipar condicions adverses.
· Seguiment de trampes i captures per tal de controlar plagues.
· Avaluació de llindars de tractament, per decir quan el tractament serà més efectiu i reduir costos.
· Ús racional i justificat de productes fitosanitaris adaptant-nos a la normativa actual.
· Registre i traçabilitat de les actuacions per entendre què està passant al cultiu.
És una gestió tècnica professional basada en dades, no en intuïcions.
Només es tracta quan se supera el llindar econòmic de dany.
Menys aplicacions innecessàries i costoses.
Menor despesa en producte i gasoil.
Menys hores de maquinària llogada o menys desgast de la pròpia.
Moltes explotacions redueixen entre un 20–40% els tractaments anuals quan treballen amb monitoratge tècnic.
Control precís de la mosca → menys oliva picada
Menys caiguda prematura.
Millor rendiment gras.
Millor qualitat d’oli.
Un bon control pot suposar increments de rendiment i evitar pèrdues importants en campanyes crítiques.
Menys resistències als insecticides.
Millor equilibri biològic.
Conservació de fauna auxiliar que ens ajuden a controlar les plagues.
Adaptació a exigències de mercat i certificacions.
Saber quan tractar i quan no tractar dóna seguretat.
Treballar amb dades elimina decisions precipitades, errònies i econòmicament més costoses.